El departament de Patrimoni Litoral de l’IROX, encapçalat per Ximo Bolufer, José Hdez. Melero i Pep Buigues Català, ha presentat al·legacions davant l’Ajuntament de Xàbia per a preservar al Pla General Estructural les sendes de les pesqueres com espais públics lliures d’ocupació privativa.
Foto Pep Sopa
Cal recordar que les pesqueres dels penya-segats de la Marina Alta són un llegat únic a tota la Mediterrània. Una pràctica antiga sobre un litoral singular de parets calcàries obertes al llevant. Un litoral amb un riquíssim patrimoni cultural, definit per l’espai però també pel temps, els usos i pràctiques tradicionals. És tanta la importància d’aquest llegat, dins el terme de Xàbia, que custòdia prop de setanta pesqueres. Des dels tallats al nord-oest del cap de Sant Antoni fins a l’extrem sud de la Granadella, al morro del Roabit, gents de Xàbia i del Poble Nou s’han despenjat per les abruptes parets de roca fins arribar arran de mar. Des d’allí, sobre la penya o des del canyís, es practicaven diverses tècniques i ormeigs per aconseguir la pesca complementària de les ajustades economies de la societat agrícola tradicional. S’utilitzava de vegades la tècnica de l’encesa, què consistia a fer llum durant la nit amb carburers o altres mitjans per atraure les presses.
El final de la societat tradicional va provocar també l’abandonament de les pesqueres. No obstant, les seues sendes continuen sent un espai per gaudir de l’impressionant paisatge marí d’un dels més bonics llocs, on s’hi troben la mar i la terra, de la Mediterrània. Per tal de preservar aquests espais, i no només per l’ús dels pescadors sinó també per aquells que vulguen gaudir d’aquests llocs únics, cal salvar les velles sendes per les quals s’hi accedia. Ancestrals i costeruts camins que en alguns casos han estat usurpats, tapats o modificats pel parcel·lari i les modernes construccions. Amb això no fem sinó recollir l’esperit de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià que obri la possibilitat de documentar i protegir aquestes manifestacions tan singulars de la cultura tradicional valenciana, no només pel que respecta a les seues característiques físiques i materials, sinó també en les seues manifestacions intangibles; allò que la llei 4/98 d’11 de juny del P.C.V. apareix esmentat com béns immaterials.
Fotos Pep Sopa
Doncs bé, tant siga per la pressió urbanística, com pels canvis dels usos de la terra, aquests indrets estan en perill de desaparèixer, ja que els accessos a molts d’ells es troben dins de parcel·les urbanes i que moltes vegades els propietaris, bé per desconeixement o bé per l’ús del dret de la propietat, han seccionat l’accés a moltes d’aquestes pesqueres, moltes d’elles centenàries, i que no es va tindre en compte el seu ús en l’anterior plantejament, canviant zones de pública concurrència per parcel·les privades.
És per això que en aquesta revisió del Pla General, l’IROX vol vetllar per la protecció d’aquestes pesqueres i els seus accessos, bé siga per mitjà de les figures que l’Ajuntament plantege ( servitud de pas, nou camins cadastrals públics, etc.) o donant-li la màxima figura de protecció urbanística, per a que queden lliures d’ocupació privativa, per a que aquestes pràctiques culturals i aquestes pesqueres, a les quals s’accedeix per sendes d’incalculable valor paisatgístic, segueixen mantenint-se en el temps.
(S’acompanya l’al·legació amb un detallat catàleg amb la denominació, identificació, localització i propostes de protecció i conservació de les pesqueres de Xàbia)
INSTITUT DE RECERCA OCEANOGRÀFICA DE XÀBIA
Departament de Patrimoni Litoral
