Després de diverses denuncies presentades davant del M.I. Ajuntament de Xàbia, i també davant Conselleria i «Costas», referits a enderrocs i obres a les parcel·les amb referències cadastrals 6708015BC5960N, 6708013BC5960N i 6708015BC5960N, en les quals s’havien produït nombrosos abocaments d’enderrocs sobre sòl classificat com a Sòl No Urbanitzable de Especial Protecció Ecològic-Paisagístic, dins de l’entorn LIC dels PENYA-SEGATS DE LA MARINA, i fins i tot envaint les Servituds de la Línia de Costes, hem pogut comprovar que s’ha produït l’esfondrament d’un dels murs que afectava una de les parcel·les referides, provocat probablement per males praxis constructives amb l’objecte d’obtenir el màxim rendiment d’aquest tipus de sòls i obtenint així grans beneficis per a les empreses promotores, arruïnant entorns amb alt valor paisatgístic i ecològic, provocant que a la fi els desperfectes d’aquest tipus de construcció hagen d’acabar sent esmenats amb diners públics.
Aquests nous esfondraments, han provocat que l’entorn immediat, protegit del penya-segat siga arrasat, deixant la zona en un estat d’abandonament tal que un paisatge anteriorment idíl·lic i propi d’unes poques zones privilegiades al litoral mediterrani, quede ple de restes de blocs de formigó, de restes de murs, plens de runes, restes de canonades de plàstic, restes de bigues de tren (les quals són tractades amb un producte de conservació que és cancerigen), restes de ferros. En definitiva, hem canviat pins, llentiscles, romers, margallons, etc, per aquest tipus de “paisatge” grotesc.
Hem estat testimonis de com les lleis són aplicables, quan interessen. No serveixen de res els articles 25.2.B i 26.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, o l’article 42 de la llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i sols contaminats, o fins i tot l’art. 325 del Codi Penal, expressats en els incomptables escrits que hem realitzat davant de les administracions.
A més, aquestes empreses han pogut treure el màxim benefici a aquests xicotets llocs tan sensibles, executant construccions amb incomptables plantes de soterranis les quals provoquen que aquests habitatges semblen més edificis de pisos que habitatges unifamiliars, generant un alt impacte tant visual, paisatgístic com mediambiental, tenint en compte els alts volums d’excavació necessaris per executar-los, i per tant, son per a res sostenibles, respectuosos i tradicionals. Probablement la normativa urbanística aplicable a la zona i al municipi de Xàbia permeta aquest tipus de construcció, però des de l’IROX no entenem com no s’ha tingut prou sensibilitat, des de dins d’una administració que sembla desapareguda, per modificar la normativa aplicable, mitjançant modificacions puntuals del PGOU, com a altres parts del territori de Xàbia s’ha fet.
A més a més tenint en compte l’obsessió turística dels nostres dirigents, Xàbia, i el litoral de La Marina Alta té com a principal atractiu, en aquest sentit, aquests llocs d’un entorn natural extraordinari, per bé o per mal, i si no som nosaltres els que el cuidem ( i quan ho intentem no ens fan ni cas), probablement estiguem assistint a la ruïna i desaparició d’un paisatge del qual no som mereixedors de gaudir. Uns penya-segats que haurien de ser part del patrimoni orgull de tota La Marina els estan convertint, entre empreses i entitats públiques, en els penya-segats de la vergonya.
INSTITUT DE RECERCA OCEANOGRÀFICA DE XÀBIA
Zona on s’han fet els nous enderrocs.
Situació dels abocaments i senda Pesquera Encots, sobre les Servituds de la Línia Marítim Terrestre
Situació dels enderrocs sobre terrenys definits pel LIC dels Penya-segats de La Marina
